Fent bossa amb llum interior des del 2009
Qui, quan i per què bosses amb llum?
Tot va començar cap a l'any 2009 amb Dani i Lluís. Ja ficats de ple en la crisi econòmica, el nostre futur laboral perillava i ens venia de gust fer un canvi.
Amics de molts anys i tècnics de so, sovint parlàvem de construir alguna cosa en un camp professional diferent del nostre.
Una de les poques coses que teníem clares era que volíem crear una cosa tangible, algun tipus de producte dissenyat, fet i venut per nosaltres mateixos. Volíem dur a terme un projecte en què tinguéssim el control de cadascun dels passos i així poder projectar-hi la nostra personalitat.
No teníem ni idea de quin tipus de producte seria però volíem que el valor que tingués anés més enllà del cost econòmic, volíem que fos una suma d'arguments que donés pes a la marca per a la qual tampoc teníem un nom. Pensàvem de manera molt utòpica sobre tot allò que envoltava les nostres idees.
Volíem que des del disseny fins a la venda final, passant per les desenes de passos previs, fossin processos que tinguessin en compte l'essència de les nostres idees romàntiques sobre el valor que han de tenir les coses. Que totes les persones involucrades valoressin el producte més enllà del que acabés sent, que acabessin valorant la marca pel seu ADN.
Sempre hem estat molt curiosos respecte a noves tecnologies i l'any 2009, després d'un temps pensant en les possibles aplicacions de diferents teixits intel·ligents, va sorgir la idea d'il·luminar l'interior de les bosses. El primer que vam fer va ser buscar productes similars al mercat i en veure que no existia res semblant i, com volíem crear alguna cosa pròpia, diferent del que es podia trobar a tot arreu, vam decidir que aquest seria el nostre objectiu.
Érem molt ingenus i no negarem que ens pensàvem que la idea era tan bona que tot seria molt senzill.
Molt molt ingenus!
L'evolució
Aviat ens vam adonar que una idea no ho és tot per molt bona que sembli, l'execució sempre és la clau. En aquest cas hem de donar gràcies a la ingenuïtat que va permetre que seguíssim avançant ja que començar una cosa així, sense cap noció de res, és una autèntica bogeria.
“Molt bé!, llum dins de les bosses, però quines bosses?, bosses pròpies o alienes?, grans o petits?, quina forma de bosses?, per a home o dona?, quins materials? ...” La veritat és que pensar en la infinitat de preguntes que van sorgir resulta realment aclaparador.
Comencem comprant una màquina de cosir on no sabíem ni posar l'agulla, reciclem els nostres ordinadors personals i aconseguim un lloc on començar a practicar. Ens presentàvem als centres tecnològics o als possibles proveïdors amb les mans buides dient, “hola, volem fer bosses amb llum!” (haurien de pensar que estàvem bojos).
Ens van ajudar familiars, amics, coneguts i fins i tot desconeguts als que, o vam caure bé, o als que potser vam despertar un sentiment de llàstima (encara recordem algunes de les cares que ens havien posat en explicar les nostres idees).
Creiem que una part molt important dels inicis d'aquest viatge va ser el desconeixement i la manca total de por a allò desconegut, la nostra manera de processar era la següent; “si la gent tanca els seus negocis, més oportunitats tindrem nosaltres”, “si les empreses deslocalitzen la producció, nosaltres la farem a casa i tindrem la qualitat controlada”, “si al món de la bossa no hi ha innovació, nosaltres l'aplicarem per tot dalt”. Teníem respostes en positiu a tots els raonaments lògics.
Amb molt pocs recursos però amb moltíssima empenta i un esperit total de do-it-yourself, iniciem un llarguíssim camí d'aprenentatge en un munt de disciplines diferents, passem d'editar pistes d'àudio i connectar cables a cosir i tallar teixits. Equivocant-nos i rectificant, adaptant-nos i formant-nos contínuament, vam ser modelant el que avui dia és Babau.